1 La présente publication a été réalisée pendant le contrat du sous-programme Juan de la Cierva (JCI-2011-09154) et dans le cadre du projet de recherche Auctoritas. Iglesia, Cultura y Poder (siglos XII-XV) (HAR2012-31484), les deux financés par le ministère d’Economie et Compétitivité du gouvernement d’Espagne. Une première version a été présenté comme communication dans la « Table ronde. Frontières et territoire (VIII^e-XIII^e siècles) » tenue à l’Université de Poitiers en décembre 2008.

2 Gabriel Martínez-Gros, L’Idéologie Omeyyade. La construction de la légitimité du Califat de Cordoue (X^e-XI^e siècles) (Madrid : Bibliothèque de la Casa de Velázquez, 1992), pp. 9-16 et 20-22.

3 Maria Solé, Les emisions monetàries de la Marca Superior d’Al-Andalus (Lleida : Universitat de Lleida [Thèse de doctorat], 1998), p. 48 http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8222/TMSB4de6.pdf.txt?sequence=9

4 François Clément, Pouvoir et légitimité en Espagne musulmane à l’époque des taifas (V^e/X^e siècle). L’imam fictif (Paris : L’Harmattan, 1997), pp. 61-66.

5 Voir : Miquel Barceló, El sol que salió por occidente. Estudios sobre el Estado omeya en Al-Andalus (València : Publicacions de la Universitat de València, 2010).

6 Dolors Bramon, De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (Vic : Eumo Editorial, 2000), p. 200 (doc. nº 242) : Al-Mutarrif, fils de l’imam ‘Abd al-Rahmān b. al-Hakam sortí en l’asseifa de l’any 227 [21 octubre 841-9 octubre 842] contra Pamplona. Mūsa b. Mūsa [b. Qasī] s’abstingué de sortir [a col·laborar-hi] i es quedà a la fortalesa d’Arnedo, però hi envià el seu fill Furtūn b. Mūsa amb la seva cavalleria, cosa que irrità Al-Mutarrif, que l’acomiadà sense ni tan sols rebre’l. Quan l’asseifa hagué tornat, Hārit b. Bazī’ fou nomenat valí de la Frontera de Saragossa i tingué cura d’atacar Mūsa b. Mūsa. Aquest el capturà l’any 227 [21 octubre 841-9octubre 842] a la vora del riu Ebre, en un lloc anomenat [San Adrián de la] Palma.

7 Nous avons fait allusion au début de ce chapitre à la composition sociale des élites gouvernantes de la Frontière Supérieure. Pour de plus amples informations, voir : Flocel Sabaté, Història de Lleida. Alta edat mitjana (Lleida : Pagès Editors, 2003).

8 Sabaté, Història de Lleida. Alta edat mitjana, pp. 106-109.

9 Sabaté, Història de Lleida. Alta edat mitjana, p. 106.

10 Les projections territoriales sur la vallée de l’Èbre et le Levant péninsulaire sont les grands projets de Lleida, et ils nécessitent la consolidation d’alliances stratégiques. En ce sens, soulignons les disputes pendant tout le XI^e siècle à cause du contrôle des taifas de Tortosa, de Valence et de Denia.

11 Ce territoire, dans le contexte du XI^e siècle, représentait presque un tiers du total d’Al-Andalus.

12 Dans la présente étude, nous prenons en considération les récits des événements qui se produisirent entre 1010 et 1031.

13 Voir : Melchor M. Antuña, Abenhayan de Córdoba y su obra histórica (Madrid : Imprenta del Real Monasterio del Escorial, 1925).

14 Cité dans : Clément, Pouvoir et légitimité en Espagne musulmane à l’époque des taifas (V^e/X^e siècle). L’imam fictif, p. 84.

15 Ibn al-Hatīb, Kitāb a’māl al-a’lām, éd. par Évariste Lévi-Provençal, Histoire de l’Espagne musulmane (Beyrouth : Dar Al-Makshouf, 1956), p. 144.

16 Clément, Pouvoir et légitimité en Espagne musulmane à l’époque des taifas (V^e-X^e siècle). L’imam fictif, pp. 206-213 (pp. 207-210).

17 Clément, Pouvoir et légitimité en Espagne musulmane à l’époque des taifas (V^e-X^e siècle). L’imam fictif, pp. 203-247.

18 Bramon, De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010, pp. 268-269 (doc. n° 359) : Muhmmad b. Lubb [b. Muhmmad b. Lubb b. Mūsà b. Qasī] consolidà les fortaleses de Montsó, Balaguer, Barbastre, Algerri (Ağīra) i altres. Els habitants de Lleida el feren entrar a la seva fortalesa el dissabte, en què quedaven sis dies de muharram de l’any 310 [25 maig 922].

19 Bramon, De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010, p. 269 (doc. n° 360) : Amrūs b. Muhammad [al-Tawīl] sortí amb un exèrcit constituït per un bon nombre de lleidatans l’any 319 [24 gener 931-12 gener 932] contra Muhmmad b. Lubb, que es trobava a la fortalesa d’Algerri (Ağīra).

20 Ramón Sarobe, Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200) (Barcelone : Fundació Noguera, 1998), pp. 130-131 (doc. nº 40).

21 Sarobe, Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200), p. 154 (doc. nº 60).

22 Sarobe, Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200), pp. 192-194 (doc. nº 94).

23 Sarobe, Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200), pp. 483-484 (doc. nº 330).

24 Pour plus d’information sur l’archéologie hydraulique, consulter parmi la vaste bibliographie de Miquel Barceló et de son équipe le livre suivant : Miquel Barceló, Helena Kirchner et Carmen Navarro, El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí (Grenade : Sierra Nevada 95, 1996).

25 Jesús Brufal, « Ganadería y sal en la configuración del paisaje andalusí leridano », Sal, agricultura y ganadería : la formación de los paisajes rurales en la Edad Media, éd. par Sonia Villar (Palma de Mallorca : Vessants, 2013), pp. 127-150.

26 Sabaté, Història de Lleida. Alta edat mitjana, pp. 156-163 (p. 162).

27 Juan Ramón González, Jordi Rovira, Àngels Casanovas, Josep Gallart et José Ignacio Rodríguez, « Jaciment del Tossal de Solibernat », Catalunya Romànica, éd. par Antoni Pladevall, 28 vols. (Barcelona : Fundació Enciclopèdia Catalana, 1997), vol. 24, pp. 241-244.

28 Jesús Brufal, « El agua en la Lleida musulmana : la huerta de Lleida, el secano de Castelldans y el humedal del fahs Maškīğān », Simposio agua y sociedad en la edad media hispana, éd. par Isabel del Val (Grenade : Editorial Universidad de Granada, 2012), pp. 277-299.

29 Pour plus d’information : Jesús Brufal, L’espai rural del districte musulmà de Lleida (segles XI-XII). Espais de secà meridionals (Lleida : Université de Lleida [thèse de doctorat], 2008).