Bibliographie
p. 381-402
Texte intégral
Généralités
Le contexte historique international
Baudrillart Alfred, Philippe V et la cour de France, 1700-1715, Paris, Firmin-Didot, 1889, 711 p., http://www.archive.org/details/philippevetlacou00baud.
Baillou Jean (dir.), Les affaires étrangères et le corps diplomatique français, Paris, CNRS, 1984, 2 vol., 841 p. et 1018 p.
Bély Lucien (dir.), Dictionnaire de l’Ancien régime, Paris, PUF, 1996, XV-1384 p.
Bély Lucien , Les relations internationales à l’époque moderne, Paris, PUF, 1990, 731 p.
Bluche François (dir.), Dictionnaire du Grand siècle, Paris, Fayard, 1990, 2 vol., 1640 p.
Boogert Maurits H. Van Den, The capitulations and the Ottoman legal system : perception, theory, and practice in the 18th century, Leiden, Brill, 2005, 323 p. (Studies in Islamic law and society, 21).
Cabantous Alain, « Résistance de principe ou lucidité intellectuelle ? Les historiens français et l’histoire atlantique », Revue historique, 663, 2012-3, p. 705-726.
Capefigue Jean-Baptiste Honoré Raymond, Diplomatie de la France et de l’Espagne depuis l’avènement de la maison de Bourbon (1698-1846), Bruxelles, Meline Cans et Cie, 1847, III-368 p., http://cisne.sim.ucm.es/record=b1529910#tabs.
Charrière Ernest (éd.), Négociations de la France dans le Levant ou correspondances, mémoires et actes diplomatiques..., Paris, Impr. Impériale, 1848-1860, 4 t., 663 p., 823 p., 951 p. et 787 p. (Collection de documents inédits sur l’histoire de France. Première série, Histoire politique), tome 1 : http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k1145214 ; tome 2 : http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k114522h ; tome 3 : http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k114523w ; tome 4 : http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:12148/bpt6k1145248.
Cornette Joël, Louis XIV, Paris, Chêne, 2007, 239 p.
Corvisier André, Histoire militaire de la France t. 1 : Des origines à 1715, Paris, PUF, 1992, 632 p.
Frostin Charles, Les Pontchartrain, ministres de Louis XIV : alliances et réseau d’influence sous l’Ancien Régime, Rennes, PUR, 2006, 597 p. (Histoire [Rennes]).
Kamen Henry, The War of Succession in Spain (1700-1715), Londres, Weidenfeld and Nicolson, 1969, XII-436 p.
Lutun Bernard, La marine de Colbert, études d’organisation, Paris, Economica, 2003, 285 p.
Martínez Shaw Carlos et Oliva Melgar José María (ed.), El sistema atlántico español (siglos XVII-XIX), Madrid, Marcial Pons, 2005, 374 p. (Estudios).
Masson Paul, Histoire du commerce français dans le Levant au XVIIe siècle, New York, B. Franklin, 12, 1967, 533 p. (Burt Franklin research & source works series, 158).
Molinié-Bertrand Anne et Merle Alexandra, L’Espagne et ses guerres : de la fin de la Reconquête aux guerres d’Indépendance, Paris, PUPS, 2004, 529 p.
Petitfils Jean-Christian, Louis XIV, Paris, Perrin, 1995, 775 p.
Poumarède Géraud, « La France et les barbaresques : police des mers et relations internationales en Méditerranée (XVIe-XVIIe siècles) », Revue d’Histoire Maritime, 4, 2005, p. 117-146.
Ribot García Luis Antonio, Carrasco Martínez Adolfo et Adao da Fonseca Luis (coord.), Congreso internacional de historia, el Tratado de Tordesillas y su epoca (Enero 1994, Salamanca), Valladolid, Junta de Castilla y León, 1995, 3 vol., 1924 p.
Salvá Riera Jaime, Patiño, Madrid, Naval, 1942, 44 p.
Vergé-Franceschi Michel, « La gloire du roi sur mer (XVIIe-XVIIIe siècles) : pouvoirs et contestations dans l’Europe moderne », dans Pouvoirs, contestations et comportements dans l’Europe moderne : mélanges en l’honneur du professeur Yves-Marie Bercé, Bernard Barbiche, Jean-Pierre Poussou et Alain Tallon (dir.), Paris, PUPS, 2005, p. 421-434.
Vidal Cécile, « Pour une histoire globale du monde atlantique ou des histoires connectées dans et au-delà du monde Atlantique ? », Annales. Histoire, Sciences Sociales, 2012-2, p. 391-413.
Les questions économiques (Méditerranée-Atlantique)
Alimento Antonnella (ed.), War, trade and neutrality. Europe and the Mediterranean in the seventeeth and eighteenth centuries, Milan, FrancoAngeli, 2011, 266 p.
Alloza Aparicio Ángel et Cárceles De Gea Beatriz, Comercio y riqueza en el siglo XVII : estudios sobre cultura, política y pensamiento económico, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2009, 210 p. (Monografías, 34).
Alloza Aparicio Ángel et Cárceles De Gea Beatriz , Europa en el mercado español : mercaderes, represalias y contrabando en el siglo XVII, Valladolid, Junta de Castilla y León, Consejería de cultura y turismo, 2006, 260 p. (Estudios de historia).
Alloza Aparicio Ángel et Cárceles De Gea Beatriz , « Guerra ecónomica y comercio europeo en España, 1624-1674. Las grandes represalias y la lucha contra el contrabando », Hispania, LXV-1, 219, 2005, http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/download/163/164.
Arnaud Pascal, Les routes de la navigation antique : Itinéraires en Méditerranée, Paris, Errance, 2005, 248 p.
Bernal Rodríguez Antonio Miguel, La financiación de la Carrera de Indias (1492- 1824) : dinero y crédito en el comercio colonial español con América, Sevilla, Fundación El Monte, 1992, 763 p.
Balard Michel et Ducellier Alain, Le partage du monde : échanges et colonisation dans la Méditerranée médiévale, Paris, Publications de la Sorbonne, 1998, 493 p. (Série Byzantina Sorbonensia, 17).
Bartolomei Arnaud, « Des biens aux personnes. Les représailles à l’encontre des marchands français de Cadix durant les guerres franco-espagnoles (1793-1814) », Mélanges de la Casa de Velázquez, 40-1, 2010, p. 171-189, http://mcv.revues.org/3391.
Bergasse Louis, Rambert Gaston, Histoire du commerce à Marseille, t. IV (1599- 1789), Gaston Rambert (dir.), Paris, Plon, t. 4, 1954, 683 p.
Bermejo Cabrero José Luis, « Dos aproximaciones al contrabando en la España del Antiguo Régimen », Cuardernos de historia del derecho, 4, 1997, p. 11-60, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=178735&orden=1&info=link.
Braudel Fernand « L’économie de la Méditerranée au XVIIe siècle », Cahiers de Tunisie, 14, 1956, p. 175-197.
Broseta Pont Manuel, « El Llibre del Consolat del Mar : aspectos mercantiles », dans El torno al 750 aniversario : antecedentes y consecuencias de la conquista de Valencia, Valence (Espagne), Generalitat Valenciana, vol. 2, p. 57-64.
Buti Gilbert, « Aller en caravane, le cabotage lointain en Méditerranée », Revue d’histoire moderne et contemporaine, 52-1, 2005, p. 7-38, http://0-www-cairn-info.catalogue.libraries.london.ac.uk/article.php?ID_ARTICLE=RHMC_521_0007.
Chastagnaret Gérard, Marin brigitte, Raveux olivier et Travaglini Carlo M. (dir.), Les sociétés méditerranéennes face au risque : économies, Le Caire, Institut français d’archéologie orientale, 2012, X-366 p. (Bibliothèque générale [Le Caire], 40).
Clark George N., « War Trade and Trade War (1701-1713) », The Economic History Review, t. 1, 2, 1928, p. 262-280.
Corbett Julian Stafford, England in The Mediterranean (1603-1713), Londres, Longmans, 1904, 2 vol., 342 p. et 352 p., vol. 1 : https://archive.org/stream/englandinmediter01corb#page/n9/mode/2up ; vol. 2 : https://archive.org/details/englandinmedite00corbgoog.
Dahlgren Erik Wilhelm, Les relations commerciales et maritimes entre la France et les côtes de l’Océan Pacifique (commencement du XVIIIe siècle), Paris, H. Champion, 1909, 740 p., http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k5567884g/f14.image.
Delgado i Ribas Josep M., Dinámicas imperiales (1650-1796) : España, América y Europa en el cambio institucional del sistema colonial español, Barcelona, Bellaterra, 2007, 662 p. (Serie general universitaria, 63).
Delgado i Ribas Josep M. et al. (dir.), El comerç entre Catalunya i Amèrica (segles XVIII i XIX), Barcelona, Avenç, 1986, 173 p. (Col.lecció Clio, 6).
Foucard Marie, Les cap-horniers du Roi-soleil ou le commerce interlope français en mer du Sud (1698-1724), Nantes, Atlantica, 2007, 199 p.
Frostin Charles, « Les Pontchartrain et la pénétration commerciale française en Amérique espagnole (1690-1715) », Revue historique, 245, 1971, p. 307-336, http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k183467/f307.image.
García-Baquero González Antonio, La carrera de Indias : histoire du commerce hispano-américain (XVIe-XVIIIe siècles), Bartolomé Bennassar (trad.), Paris, Des-jonquères, 1997, 252 p. (La mesure des choses).
García Fuentes Lutgardo, El comercio español con América : 1650-1700, Sevilla, Publicaciones de la Diputación provincial de Sevilla, 1980, XXVI-574 p.
Girard Albert, Le Commerce français à Séville et Cadix au temps des Habsbourg : contribution à l’étude du commerce étranger en Espagne aux XVIe et XVIIe siècles, Paris, de Boccard, 1932, XXIV-607 p. (Bibliothèque de l’École des hautes études hispaniques, 17).
Girard Albert , « La saisie des biens des Français en Espagne en 1625 », Revue d’Histoire économique et sociale, 19, 1931, p. 297-315.
Grangé Ninon, « Le « moment vénitien » dans la réflexion philosophique sur la guerre (XVIe-XVIIIe siècles) », Cahiers de la Méditerranée, 70, 2005, p. 137-150, http://cdlm.revues.org/890.
Hirschman Albert O., « Rival Interpretations of Market Society : Civilizing, Destructive, of Feeble ? », Journal of Economic Literature, Vol. 20, 4, 1982, p. 1463- 1484, http://isites. harvard.edu/fs/docs/icb.topic196512.files/Hirschmann.pdf.
Kaiser Wolfgang, « L’économie de la rançon en Méditerranée occidentale (XVIe-XVIIe siècle) », Hypothèses, 1, 2006, p. 359-368, http://0-www-cairn-info.catalogue.libraries.london.ac.uk/article.php?ID_ARTICLE=HYP_061_0359&AJOUTBIBLIO=HYP_061_0359.
Lévy Claude, « Un plan d’aménagement du territoire au XVIIe siècle : ‘La Métropolitée’ d’Alexandre Le Maître », Population, 1957, t. 12, 1, p. 103-114.
Malamud Carlos, Cádiz y Saint Malo en el comercio colonial peruano (1698-1725), Cádiz, Diputación provincial de Cadíz, 1986, 364 p. (Descubrimiento, 3).
Martín Corrales Eloy, « Marseille, échelle des toiles levantines pour l’Espagne (XVIIe et XVIIIe siècles) », Rives nordméditerranéennes, 2008, 29, p. 61-78, http://rives.revues.org/1333.
Martín Corrales Eloy , « Il comercio della Catalogna con il mondo mediterraneo nel Settecento », Islam, Storia e Civilitá, 22, 1988, p. 35-51.
Martínez Shaw Carlos, « La ciudad y el mar. La ciudad marítima y sus funciones en el antiguo régimen », Manuscrits : revista d’història moderna, 15, 1997, p. 252- 278, http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23323/92539.
Martínez Shaw Carlos, , « El comercio marítimo de Barcelona, 1675-1712, aproximación a partir de las escrituras de seguros », dans Estudis Históries i Documents dels Arxius de Protocols, 6, 1978, p. 287-310.
Marzagalli Silvia et Bonin Hubert (dir.), Négoce, Ports et Océans XVIe-XXe siècles : Mélanges offerts à Paul Butel, Pessac, PUB, 2000, 454 p.
Masson Paul, Histoire du commerce français dans le Levant au XVIIe siècle, Paris, Hachette, 1986, XXXIII-533 p.
Mathias Peter, « Risk, credit and kinship in early modern enterprise », dans The Early Modern Atlantic Economy, John J. McCusker et Kenneth Morgan (éd.), Cambridge (USA), Cambridge University Press, 2001, p. 15-35, http://catdir.loc.gov/catdir/samples/cam031/00028924.pdf.
Meuvret Jean, « Les intérêts économiques de la France dans la Succession d’Espagne », Bulletin de la Société d’Histoire Moderne, 1957.
Morineau Michel « Flotte de commerce et trafics français en Méditerranée, XVIIe siècle (jusqu’en 1669) », XVIIe siècle : bulletin de la Société d’étude du XVIIe siècle, 86, 1970, p. 135-171.
Oliva Melgar José María, El monopolio de Indias en el siglo XVII y la economía andaluza : la oportunidad que nunca existió, Huelva, Universidad de Huelva, 2004, 272 p.
Oliva Melgar José María , Cataluña y el comercio privilegiado con America en el siglo XVIII : la Real Compañia de comercio de Barcelona a Indias, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1987, 330 p. (Temes història, 1).
Paris Robert, Histoire du commerce à Marseille, t. V : le Levant (1660-1789), Gaston Rambert (dir.), Paris, Plon, t. 5, 1957, 623 p.
Pons Pons Jerònia, « Compañías de seguro marítimo en España (1650-1800) », Hispania. Revista Española de Historia, LXVII, 225, 2007, p. 271-294, http://dial-net.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2350221.
Robles Gregorio (de), América a fines del siglo XVII : Noticia de los lugares de contrabando, Valladolid, Seminario americanista de la universidad de Valladolid, 1980, 101 p.
Salvemini Biagio, L’innovazione precaria : spazi, mercati e società nel Mezzogiorno tra Sette e Ottocento, Catanzaro, Meridiana libri, 1995, XII-209 p. (Saggi, 8).
Sée Henri, « Le commerce français à Cadix et dans l’Amérique espagnole », Revue d’histoire moderne, t. 3, 1928, p. 13-31.
Truchuelo García Susana, « La represión del fraude comercial en el litoral casco en el período altomoderno », Sancho el Sabio, 23, 2005, p. 11-34.
Vignols Léon, « L’ancien concept monopole et la contrebande universelle », Revue d’histoire économique et sociale, t. 13, 1925, p. 239-299, http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k15626q/f245.image.
Vignols Léon et Sée Henri, « La fin du commerce interlope dans l’Amérique espagnole », Revue d’histoire économique et sociale, t. 13, 1925 p. 300-313, http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k15626q/f306.image.
Le contexte politique et idéologique catalan
Albareda i Salvadó Joaquim, « Le nom français est si odieux en Catalogne : La francofobia a finales del siglo XVII », dans Extranjeros y enemigos en Iberoamérica : la visión del otro del Imperio español a la Guerra de la Independencia, David González Cruz (ed.), Madrid, Sílex ediciones, 2010, p. 155-174.
Albareda i Salvadó Joaquim , « La Represa del constitucionalisme (1701-1706) », Revista de Dret Històric Català, 2009, p. 113-133, http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/viewFile/59395/59490.
Albareda i Salvadó Joaquim (ed.), Constitucions, capítols i actes de cort : anys 1701-1702 i 1705-1706, Barcelona, Base, 2004, 362 p. (Apographa historica Cathaloniae. Series historica, 9-10).
Albareda i Salvadó Joaquim , Felipe V y el triunfo del absolutismo : Cataluña en un conflicto europeo, 1700-1714, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Entitat autònoma del Diari oficial i de publicacions, 2002, 282 p. (Textos i documents, 20).
Albareda i Salvadó Joaquim , « L’austriacisme, una visió alternativa : del projecte de 1705 a l’exili », Quaderns d’Historia, 7, 2002,p. 23-50,http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/105332.
Albareda i Salvadó Joaquim , Els catalans i Felip V : de la conspiració a la revolta (1700-1705), Barcelona, Vicens Vives : Fundació « la Caixa », 1993, 352 p. (Premi internacional Jaume Vicens Vives de ciències socials, 4).
Albareda i Salvadó Joaquim , Els inicis de la Guerra de Successió a Catalunya : 1700-1705, Barcelona, Bellaterra, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1993, 662 p. (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona).
Albareda i Salvadó Joaquim , « Entre França i Espanya : actituds dels grups dirigents catalans a la fi del segle XVII », Pedralbes : revista d’història moderna, 13-1, 1993, p. 167-181, http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101096/152072.
Arranz Herrero Manuel et Grau i Fernández Ramon, « L’economia urbana de Barcelona i la Guerra de Successió », Recerques : història, economia, cultura, 24, 1991, p. 115-142, http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137685/241497.
Baila i Pallarés Miquel Àngel, « Balluards i Revellins : el bastiment d’un nou sistema defensiu a la ciutat de Tortosa (s. XVII-XVIII) », Cuadernos de Geografía, Valencia, 63, 1998, p. 81-101, http://roderic.uv.es/handle/10550/30938.
Baró i Queralt Xavier, « Els privilegis originaris de Catalunya segons Narcís Feliu de la Penya i d’altres historiadors de l’època », Pedralbes : revista d’història moderna, 22, 2002, p. 111-132, http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101605/152390.
Bartrolí i Orpí Jaume, « La cort de 1701-1702 : un camí truncat », Recerques : història, economia, cultura, 9, 1979, p. 57-75, http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/viewFile/137562/241355.
Braudel Fernand, « La Catalogne, plus l’Espagne, de Pierre Vilar », Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 23-2, 1968, p. 375-389, http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/ahess_0395-2649_1968_num_23_2_421918.
Carrera Pujal Jaume, Historia política y económica de Cataluña, siglos XVI-XVIII, Barcelona, Bosch, 1946-1947, 4 vol., VIII-607, XI-634, XI-492 et X-502 p.
Escartín Sánchez Eduardo, « El catastro catalan : teoria y realidad », Pedralbes : revista d’història moderna, 1, 1981, p. 253-265, http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/100280/165170.
Feliu Gaspar, « La crisis catalana de la baja edad media : estado de la cuestión », Hispania, LXIV-2, 217, 2004, p. 435-466, http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/184/187.
Garcia i Espuche Albert, Barcelona 1700, Barcelona, Empúries, 2011, 367 p. (Biblioteca universal, 2389).
Garcia i Espuche Albert , La ciutat del Born : economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII), Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2010, 661 p.
Garcia i Espuche Albert , Barcelona entre dues guerres : economia i vida quotidiana, Vic, Eumo Editorial, 2005, 365 p. (Referències, 44).
Giménez i Blasco Joan, Mataró en la Catalunya del segle XVII : un microcosmos en moviment, 1e éd., Mataró, Caixa d’estalvis laietana, 2001, 801 p. (Caixa d’estalvis laietana, 60).
Giménez i Blasco Joan , Economia i societat, Mataró (1600-1639), Barcelona, R. Dalmau, 1984, 284 p.
Giralt i Raventós Emili, « Sources barcelonaises pour l’histoire de la marine et de l’économie maritime », dans Les sources de l’histoire maritime en Europe du Moyen Âge au XVIIIe siècle, Paris, SEVPEN, 1962, p. 207-225.
Giralt i Raventós Emili , « La colonia mercantil francesa de Barcelona a mediados del siglo XVII », Estudios de Historia Moderna, t. 6, 1956-1959, p. 218-278.
Grau i Saló Maria, « Feliu de la Penya ; una visió actual de Catalunya com a país », Pedralbes : revista d’història moderna, 7, 1987, p. 125-145, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=85790.
Hermant Héloïse, « Austracisme et austracistes », Les Cahiers du Centre de Recherches Historiques, 38, 2006, p. 129-149, http://ccrh.revues.org/3280.
Jané i Checa Oscar, França i Catalunya al segle XVII : identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), thèse de doctorat d’histoire, Barcelona, UAB, 2004, 743 p.
Kamen Henry, Spain in the later seventeenth century, 1665-1700, Londres, Longman, 1980, XIII-418 p.
Kamen Henry (ed.), Fenix de Cataluña de Narcís Feliu de la Peña, Barcelona, Base, 1975, XXXI- 124 p.
Laorden Ramos Carlos, « Campañas y fortificaciones en Cataluña (Tortosa) : siglo XVIII », Revista de historia militar, 103, 2008, p. 67-125.
León Sanz Virginia, « Confiscación de bienes y represión borbónica en la Corona de Castilla a comienzos del siglo XVIII », Cuadernos de Historia Moderna, 21, 1998, p. 127-175 (monográfico, IV), http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=123190.
León Sanz Virginia , « Los españoles austracistas exiliados y las medidas de Carlos VI (1713-1725) », Revista de historia moderna : Anales de la Universidad de Alicante, 10, 1991, p. 165- 176, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=96106.
Llovet i Verdura Joaquim, Mataró (1680-1719) : El pas de vila a ciutat i a Cap de corregiment, 2e éd., Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana (1966), 2002, 276 p. (Caixa d’estalvis laietana, 63).
Martí Fraga Eduard, La classe dirigent catalana : els membres de la conferència dels tres comuns i del braç militar, 1697-1714, Barcelona, Fundació Noguera, 2009, 571 p. (Estudis, 51), http://www.fundacionoguera.com/libros/51%20CLASSE%20DIRIGENT%20Cat.pdf.
Martín Corrales Eloy, « La Catalogne et l’Atlantique à l’époque moderne », Revue d’Histoire maritime, 13, 2011, p. 139-172.
Martínez Shaw Carlos, Cataluña en la carrera de Indias : 1680-1756, Barcelona, Editorial Crítica, 1981, 396 p. (Crítica [Barcelona]).
Martínez Shaw Carlos , « El comercio marítimo de Barcelona, 1675-1712 : aproximación a partir de escrituras de seguros », Estudis Históries i Documents dels Arxius de Protocols, 6, 1978, p. 287-310.
Mercader Riba Joan, Felip V i catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1968, 460 p. (Estudis i documents, 9).
Molas Ribalta Pere, Comerç i estructura social a Catalunya i València als segles XVII i XVIII, Barcelona, Curial, 27, 1977, 405 p. (Biblioteca de cultura catalana).
Molas Ribalta Pere , « La Companyia Feu-Feliu de la Penya (1676-1708) comerç de teixits i estructura social vers 1700 », Cuadernos de historia económica de Cataluña, XII, 1974, p. 77-126.
Moreu-Rey Enric, Els Immigrants francesos a Barcelona : segles XVI al XVIII, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1959, 56 p.
Nadal i Oller Jordi et Giralt i Raventós Emili, Immigració i redreç demogràfic : els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Vic, Eumo Editorial, 2000, 394 p. (Referències, 29).
Nadal i Oller Jordi et Giralt i Raventós Emili , La population catalane de 1553 à 1717 : l’immigration française et les autres facteurs de son développement, Paris, France, S.E.V.P.E.N, 1960, XXIII-354 p. (Démographie et société, 3).
Oliva i Ricós Benet, « Els Antich i els Lleonart d’Alella i els Lapeira de Mataró a la Guerra de Successió : un grup de negocis portborbònic », Sessió d’Estudis Mataronins, 29, 2013, p. 39-41.
Oliva i Ricós Benet , « 1702-1714 : el negoci del vi fou austriacista ? », Sessió d’Estudis Mataronins, 26, 2011, p. 93-105, http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223871/349332.
Perelló Ferré Antònia Maria et Triadó Tur Joan Ramon, L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996, 543 p., (Biblioteca Abat Oliba, 178).
Pérez Samper María Ángeles, « Felipe V en Barcelona : un futuro sin futuro », Cuadernos Dieciochistas, 1, 2000, p. 57-106, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2153025.
Porta i Bergadà Antoni, La victòria catalana de 1705, Barcelona, Pòrtic, 1984, 640 p. (Col.lecció Nàrtex, 30).
Ricci Andrea, Narcís Feliu de la Penya (1646-1712) i el seu temps, Thèse de doctorat, 2013, http://www.tdx.cat/handle/10803/125652.
Ricci Andrea , « Perfil biogràfic de Narcís Feliu de la Penya i Farell », Manuscrits : revista d’història moderna, 27, 2010, p. 197-198, http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/181215/233866.
Sabio Checa Miguel Ángel, « La imagen de Francia en Cataluña a finales del siglo XVII », Manuscrits : revista d’història moderna, 6, 1987, p. 131-150, http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23130/92376.
Sánchez Marcos Fernando, Cataluña y el gobierno central tras la guerra de los segadores, 16521679 : el papel de don Juan de Austria en las relaciones entre Cataluña y el Gobierno central, Barcelona, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 1983, 283 p.
Serra i Puig Eva, « Cataluña de los siglos XVI y XVII », dans Los antiguos territorios de la Corona de Aragón, Miquel Barceló (dir.), Barcelona, Argos Vergara, 1984, p. 267-291.
Serrano Martín Eliseo (ed.), Felipe V y su tiempo : congreso internacional, Zaragoza, Institución « Fernando el Católico », 2004, 2 vol., 1964 p. (Publicación de la Institución Fernando el Católico, 2297).
Simon Tarrés Antoni, Del 1640 al 1705 : l’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2011, 364 p. (Història).
Sobrequés i Callicó Jaume, « Narcís Feliu de la Penya, cap a la història moderna », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 22, 2011, p. 65-91, http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/265128/352713.
Soldevila Ferran, « Catalunya en la guerra de Successió », Recerques i comentaris, 1, 1929, p. 11-18.
Soldevila Ferran , Historia de Catalunya, 5e éd., Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, 499 p. (Biblioteca Serra d’or, 296).
Terrón Vasco Carlos, « La visión de Francia durante la Guerra dels Segadors a través de sermones catalanes », Pedralbes : revista d’història moderna, 18, 1998, p. 383- 389, http://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101542/152332.
Torras i Ribé Josep-Maria, La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697- 1714), 1e éd., Barcelona, R. Dalmau, 1999, 422 p. (Col.lecció Bofarull, 4).
Vilar Pierre, La Catalogne dans l’Espagne moderne : recherches sur les fondements économiques des structures nationales, Paris, le Sycomore, 1982, 3 vol., 717 p., 586 p. et 570 p.
Vilella Vila Francisca, La lleuda de Tortosa en el siglo XV : aportación al conocimiento del comercio interior y exterior de la Corona de Aragón, Tortosa, Arxìu Històrix Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2007, 246 p.
Voltes Bou Pedro, Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria : 1705-1714, Barcelona, Instituto municipal de historia, 1963, 296 p. (Documentos y estudios, 11).
Windler Christian, « Josep Aparici : Entre l’absolutisme i l’autonomia catalana », Avenç : Revista de història i cultura, 217, 1997, p. 11-18.
Xaubet i Vilanova Josep, « Per a una interpretació actual del Fénix de Cataluña », Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 18, 2008, p. 9-11.
Zucchitello Mario, De la Mediterrània a l’Atlàntic, navigació i comerç a Tossa (1759-1814), Tossa, Centre d’Estudis Tossencs, 2004, 603 p. (Quadern d’estudis Tossencs, 7).
Les institutions et les réseaux économiques
Les institutions françaises : la Marine et les Affaires étrangères
Barbiche Bernard, Les institutions de la monarchie française à l’époque moderne (XVIe-XVIIIe siècles), 1re éd., Paris, PUF, 1999, XI-430 p.
Cabantous Alain, « L’initiative et la contrainte : Pouvoir royal, territoire et marine (1660-1700) », Revue du Nord, t. 85, 352, 2003, p. 717-728.
Chadelat Jean, « L’élaboration de l’ordonnance de la marine d’août 1681 », Revue historique du droit français et étranger, t. 32, 1954, p. 74-98.
Dinglilaurent, Colbert, marquis de Seignelay : le fils flamboyant, Paris, Perrin, 1997, 393 p.
Frostin Charles, « L’organisation ministérielle sous Louis XIV : cumul d’attributions et situations conflictuelles (1690-1715) », Revue historique de droit français et étranger, t. 58, 1, 1980, p. 201- 226.
Ozanam Didier et Mézin Anne, Économie et négoce des Français dans l’Espagne de l’époque moderne : Instructions et mémoires officiels relatifs au commerce en Espagne de la gestion de Colbert (1669) au Pacte de famille (1761), Paris, Archives nationales, 2011, XXX-508 p.
Poujol Robert, Basville, roi solitaire du Languedoc, intendant à Montpellier de 1685 à 1718, Montpellier, Les presses du Languedoc, 1992, 332 p.
Richet Denis, La France Moderne : l’esprit des institutions, Paris, Flammarion, 1973, 188 p.
Saint-Stéban Pierre (de), « L’ordonnance sur la Marine d’août 1681 », Chronique d’histoire maritime, 6, 1982, p. 2-11.
Taillemite Étienne, « Colbert et la marine », dans Un nouveau Colbert, Actes du colloque pour le tricentenaire de la mort de Colbert, Roland Mousnier (dir.), Paris, SEDES, 1985, p. 216-227.
Taillemite Étienne , Colbert Secrétaire d’État de la Marine et les réformes de 1669, Paris, Académie de Marine, 1970, 61 p.
Vaillé Eugène, Histoire générale des postes françaises : 5. la Ferme générale et le groupe Pajot-Rouillé (1691-1738), Paris, PUF, 1951, 596 p.
Les institutions centrales et provinciales espagnoles
Bas Carbonell Manuel, Bas Martín Nicolás, « Derecho Foral Valenciano : el Virreinato del Conde de Altamira (1688-1690) », Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, t. 23, 1998, p. 399-413.
Dantí i Riu Jaume, « El govern de la ciutat de Barcelone a l’època moderna : estabilitat institucional, dificultats financeres i relació amb el poder reial », Barcelona Quaderns d’Història, 5, 2001, p. 127-145, http://www.raco.cat/index.php/BCN-QuadernsHistoria/article/view/105247/134819.
Escartín Sánchez Eduardo, « La Capitania General de Catalunya i l’ordre constitucional català », Pedralbes : revista d’història moderna, 13-1, 1993, p. 95-110, http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101088/152064.
Ferro Pomà Victor « La deputacío del general de Catalunya » dans El territori i les seves institucions historiques [colloque, Barcelone, 28, 29, et 30 novembre 1997], Josep Serrano Daura (dir.), Barcelona, Fundació Noguera, 1999, 2 vol. (Col.lecció Estudis, 19), vol. 1, p. 441-461.
Mateu Ibars Josefina, « "Capitols e ordinacions dels drets de la Bolla de plom e segell de cera del General del Principat de Catalunya". Un comentario a la edición barcelonesa de 1579, conservada en la Biblioteca de la Universidad de Barcelona », Pedralbes : revista d’història moderna, 132, 1993, p. 35-45, http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101228/152125.
Gordo-Guarinos Francesc, De Berenguer de Cruïlles a Jordi Pujol, Els 125 presidents de la Generalitat de Catalunya, 1e éd., Lleida, éd. Pagès, 2000, 348 p.
Lalinde Abadía Jesús, « La administración del rey en Cataluña (s. XII-XVIII) », dans El territori i les seves institucions historiques [colloque, Barcelone, 28, 29, et 30 novembre 1997], Josep Serrano Daura (dir.), Barcelona, Fundació Noguera, 1999, 2 vol. (Col.lecció Estudis, 19), vol. 1, p. 257-270.
Lalinde Abadía Jesús , La institución virreinal en Cataluña (1471-1716), Barcelona, Instituto español de estudios mediterráneos, 1964, 669 p.
Martínez Rodríguez Miquel Àngel, Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII, Barcelona, Fundació Noguera, 2006, 295 p. (Col.lecció Estudis, 33).
Molas Ribalta Pere, Comerç i estructura social a Catalunya als segles XVII i XVIII, Barcelona, Curial, 1977, 405 p. (Biblioteca de cultura catalana, 27).
Palos Peñarroya Joan Lluís, La práctica del gobierno en Catalunya (s. XVI-XVII) : las Cortes, la Generalitat y el municipio de Barcelona, Barcelona, Bellaterra, 1991, 503 p.
Pérez-Bustamante Rogelio, « Virrey y Virreynato : la jornada del cardinal Zapata, de Madrid a Nápoles », Pedralbes : revista d’història moderna, 15, 1995, p. 233-264, http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101405/152216.
Pérez-Bustamante Rogelio , « Virreialitzatió i castellanització de la lloctinència del principat de Catalunya (segles XVI i XVII) », Pedralbes : revista d’història moderna, 13-1, 1993, p. 75-94, http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101087/152063.
Planas Rosselló Antonio, La Real Audiencia de Mallorca en la época de los Austrias : (1571-1715), Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2010 (Col.lecció d’estudis d’història del dret, 5).
Salvá Jaime, Patiño, Madrid, Escelicer, 1942, 44 p.
Schryver Reginald (de), Jan Van Brouchoven, graaf Van Bergeyck (1644-1725), Bruxelles, Paleis der Academiën, 1965, 528 p.
Serra i Puig Eva, « Poder polític : municipi, Generalitat i virrei », Barcelona Quaderns d’Història, 9, 2003, p. 27-50, http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/105553/171502.
Solís José, « La magistratura austracista en la Corona de Aragón », Manuscrits : revista d’història moderna, 23, 2005, p. 131-150, http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/39747/39585.
Torras i Ribé Josep-Maria, « El control polític de les insaculacions del consell de cent de Barcelona (1652-1700) », Pedralbes : revista d’història moderna, 13-1, 1993, p. 457- 468, http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101144/152099.
Torras i Ribé Josep-Maria , « L’Etapa de provisionalitat institucional borbónica en els municips catalans durant la guerra de Successió (1707-1716) », Revista d’història moderna, 2, 1982, p. 127-148.
Les réseaux : organisation, stratégie et communication
Bartolomei Arnaud, « Les colonies de marchands étrangers en Espagne (1680- 1780) », dans Les circulations internationales en Europe, années 1680-années 1780, Rennes, PUR, 2010, p. 107120 (Histoire).
Bertrand Michel et Priotti Jean-Philippe (dir.) Circulations maritimes : L’Espagne et son empire (XVIe-XVIIIe siècle), Rennes, Presses universitaires de Rennes, 2011, 1 vol., 232 p.
Buti Gilbert « Expédier à la côte et aller à la cueillette : le cabotage en Méditerranée aux XVIIe et XVIIIe siècles », Revue d’Histoire Maritime, 8, 2008, p. 67-108.
Casado Alonso Hilario, « Los flujos de información en las redes comerciales castellanas de los siglos XV i XVI », Investigaciones de historia económica, 10, 2008, p. 35-68.
Chapman Sara E., Private ambition and political alliances : The Phélypeaux de Pontchartrain Family and Louis XIV’s government (1650-1715), Rochester, The University of Rochester Press, 2004, XV-292 p.
Dessert Daniel, Fouquet, Paris, Fayard, 1987, 404 p.
Dufourcq Charles-Emmanuel, « Les communications entre les royaumes chrétiens ibériques et les pays de l’occident musulman, dans les derniers siècles du Moyen Âge », dans Les communications dans la péninsule Ibérique au Moyen Âge [colloque, Pau, 28-29 mars 1980], Paris, 1981, p. 29-44.
Fernández Díaz Roberto, « La historia sobre la burguesía comercial catalana del siglo XVIII », Pedralbes : revista d’història moderna, 8-1, 1988, p. 25-47, http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/100686/165199.
Frostin Charles, Les Pontchartrain, ministres de Louis XIV : alliances et réseau d’influence sous l’Ancien Régime, Rennes, PUR, 2006, 597 p.
Frostin Charles , « Les Pontchartrain et la pénétration commerciale française en Amérique espagnole (1690-1715) », Revue historique, t. 245, 498, 1971, p. 307-336.
Gifre i Ribas Pere, « Mercaders a la terra. La trajectoria d’Esteve Andreu, botiguer de teles, mercader i senyor (Girona, 1680-1706) », Estudis d’Historia agraria, 17, 2004, 513-532, http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/102994/145705.
Giralt i Raventós Emili, « Família, afers i patrimoni de Jaume Cortada, mercader de Barcelona, baró de Maldi », Estudis d’Historia agraria, 6, 1983, 271-318, http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99606/145546
Girardot Auguste (de), Correspondance de Louis XIV avec Michel Amelot, son ambassadeur à Madrid (1705-1709), Nantes, Merson, 1864, 2 vol., 384 p.
Hilaire-Pérez Liliane, « Cultures techniques et pratiques de l’échange, entre Lyon et le Levant : inventions et réseaux au XVIIIe siècle », Revue d’histoire moderne et contemporaine, 49-1, 1, 2002, p. 89-114, http://0-www-cairn-info.catalogue.libraries.london.ac.uk/revue-d-histoire-moderne-et-contemporaine-2002-1-page-89.htm.
Hippeau Célestin, L’avènement des Bourbons au trône d’Espagne, correspondance inédite du marquis d’Harcourt, ambassadeur de France auprès des rois Charles II et Philippe V, Paris, Didier, 1875, 2 vol.
Jeannin Pierre, Marchands d’Europe : pratiques et savoirs à l’époque moderne, Jacques Bottin et Marie-Louise Pelus-Kaplan (éd.), Paris, Éd. ENS, 2002, X-468 p.
Kaiser Wolfgang et Buti Gilbert, « Moyens, supports et usages de l’information marchande à l’époque moderne », Rives nord-méditerranéennes, 27, 2007, p. 7-11, http://rives.revues.org/1973.
Lapeyre Henri, Une famille de marchands : les Ruiz, contribution à l’étude du commerce entre la France et l’Espagne au temps de Philippe II, Paris, A. Colin, 1955, 669 p. (Affaires et gens d’affaires, 8).
Lemercier Claire, Zalc Claire, Méthodes quantitatives pour l’historien, Paris, La Découverte, 2008, 120 p. (Collection Repères, 507).
Lespagnol André, Messieurs de Saint-Malo : une élite négociante au temps de Louis XIV, Rennes, PUR, 2011, 867 p. (Bretagne Références).
Livet Georges, Histoire des routes et des transports en Europe : Des chemins de Saint-Jacques à l’âge d’or des diligences, Strasbourg, PUS, 2003, 608 p.
Livet Georges , « La Route royale et la civilisation française de la fin du XVe siècle au milieu du XVIIIe siècle », dans Les routes de France depuis les origines jusqu’à nos jours, Louis Trénard (dir.), Clamart, Impr. Lienhart, 1959, 170 p. (Association pour la diffusion de la pensée française).
Lobato Franco Isabel, Oliva Melgar José María (eds.), El sistema comercial español en la economía mundial (siglos XVII-XVIII), Huelva, Servicio de Publicaciones, Universidad de Huelva, 2013, 446 p.
Maixé Altés Juan Carlos, « Parentesco y relaciones sociales en el seno de la burguesía barcelonesa. Los extranjeros en la Barcelona de los s. XVII y XVIII », Manuscrits : revista d’història moderna, 1987, p. 152-179, http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23131/92377.
Marzagalli Silvia, « La circulation de l’information, révélateur des modalités de fonctionnement propres aux réseaux commerciaux d’Ancien Régime », Rives nordméditerranéennes, 27, 2007, p. 123-139, http://rives.revues.org/2073.
Melis Federigo, Documenti per la storia economica dei secoli XIII-XVI, Florence, L.S. Olschki, 1972, 627 p.
Mercklé Pierre, Sociologie des réseaux sociaux, Paris, La Découverte, 2004, 121 p. (Collection Repères, 398).
Molho Anthony, Ramada Curto Diogo, « Les réseaux marchands à l’époque moderne », Annales. Histoire, Sciences Sociales, 2003, vol. 3, p. 569-579.
Mollat Michel, Desanges Jean, Les routes millénaires, Paris, Nathan, 1988, 305 p.
Petitjean Johann, L’intelligence des choses : une histoire de l’information entre l’Italie et la Méditerranée (XVIe-XVIIe siècle), Rome, École française de Rome, 2013, 520 p.
Petitjean Johann , « Mots et pratiques de l’information. Ce que aviser veut dire (XVIe-XVIIe siècles) », MEFRIM, 122-1, 2010, p. 107-121.
Raveux Olivier, « Des réseaux marchands aux consommateurs : la diffusion des indiennes en Europe méditerranéenne dans la seconde moitié du XVIIe siècle », LIAME [en ligne], t. 25, 2012, http://liame.revues.org/227#tocto2n7.
Ruiz Martín Felipe, Lettres marchandes échangées entre Florence et Medina del Campo, Paris, SEVPEN, 1965, CLI-484 p. (Affaires et gens d’affaires, 27).
Thiveaud Jean-Marie, « Le risque et son prix : Genèse d’un concept et de son évaluation juridico-financière (XIVe-XVIIe siècles) », Revue d’économie financière, 37-2, 1996, p. 253-274, http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/ecofi_0987-3368_1996_num_37_2_2279.
Torras i Ribé Josep-Maria, « El corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle XVIII », Recerques : història, economia, cultura, 23, 1990, p. 115- 139, http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137675/241487.
Valls Junyent Francesc et Nadal i Oller Jordi, La Catalunya atlàntica : aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana, Vic, Eumo Editorial, 2004, 415 p. (Referències, 39).
Études économiques particulières
Andolz Rafael, La aventura del contrabando en Aragón, Zaragoza, Mira Editores, 1988, 159 p.
Balard Michel, « Assurances et commerce maritimes à Gênes, dans la seconde moitié du XIVe siècle », dans Actes des congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur public, 7-1, 1976, p. 273-282, http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/shmes_1261-9078_1978_act_7_1_1238.
Boubaker Sadok, La régence de Tunis au XVIIe siècle : ses relations commerciales avec les ports de l’Europe méditerranéenne, Marseille et Livourne, Zaghouan, Ceroma, 1987, 248 p. (Publications du Centre d’études et de recherches ottomanes et morisco andalous).
Boubaker Sadok , « Simon Merlet marchand marseillais dans la régence de Tunis (1693-1741) », Provence Historique, 137, 1984, p. 327-343, http://provence-historique.mmsh.univ-aix.fr/n/1984/Pages/PH-1984-34-137_05.aspx.
Buti Gilbert, « Marseille, la péninsule Ibérique et les empires américains (16591793) », Revue d’Histoire Maritime, 13, 2011, p. 211-232.
Buti Gilbert , Pascual Jean-Paul et Raveux Olivier (dir.), Les textiles en Méditerranée (XVeXIXe siècle), vol. 1, 2008 (Revue Rives méditerranéennes, 29), dont, en particulier, les contributions suivantes :
- Martín Corrales Eloy, « Marseille, échelle des toiles levantines pour l’Espagne, XVIIe et XVIIIe siècles », Rives méditerranéennes, 29, 2008, p. 61-78, http://rives.revues.org/1333.
- Raveux Olivier, « "À la façon du Levant et de Perse" : Marseille et la naissance de l’indiennage européen (1648-1689) », Rives méditerranéennes, 29, 2008, p. 37-51, http://rives.revues.org/1303.
- Raymond André, « Les chrétiens d’Alep dans la fabrication et le commerce des tissus aux XVIIe et XVIIIe siècles », Rives méditerranéennes, 29, 2008, p. 53- 60, http://rives.revues.org/1313.
- Uthman Naser, « La production textile à Rosette au XVIIIe siècle », Rives méditerranéennes, 29, 2008, p. 25-36, http://rives.revues.org/1283.
Buti Gilbert , Activités maritimes et gens de mer à Saint-Tropez (milieu XVIIe-déb. XIXe). Contribution à l’étude des économies maritimes, Thèse de doctorat, France, 2000, 803 fol.
Carrière Charles, Négociants marseillais au XVIIIe siècle : contribution à l’étude des économies maritimes, 1re éd., Marseille, Institut historique de Provence, 1973, 2 vol., 1111 p.
Centre Pierre Léon (éd.), Lyon et l’Europe ; hommes et sociétés : mélanges d’histoire offerts à Richard Gascon, Lyon, PUL, 1980, 2 vol., 348 p. et 372 p.
Delumeau Jean (dir.), Le mouvement du port de Saint-Malo (1681-1720), bilan statistique, Rennes, Impr. de la Faculté de Lettres, 1966, XXIV-299 p.
Fontana i Làzaro Josep, « Sobre el comercio exterior de Barcelona en la segunda mitad del siglo XVII », Estudios de Historia Moderna, 5, 1955, p. 199-219.
Fukasawa, Katsumi, Toilerie et commerce du Levant d’Alep à Marseille, Paris, CNRS, 1987, 247 p.
Garcia i Espuche Albert, El inventario, Barcelona, Muchnik, 2002, 251 p.
Gascon Richard, Grand commerce et vie urbaine au XVIe siècle : Lyon et ses marchands, Paris, S.E.V.P.E.N., 1971, 2 vol., 999 p. (Civilisations et sociétés, 22).
Gascon Richard , « Un siècle du commerce des épices à Lyon, fin XVe-fin XVIe siècle », Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 15-4, 1960, p. 638-666, http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/ahess_0395-2649_1960_num_15_4_421641.
Gascon Richard , « Structure et géographie d’une maison de marchands de soie à Lyon au XVIe siècle », Revue de géographie de Lyon, 27-2, 1952, p. 145-154, http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/geoca_0035-113x_1952_num_27_2_1084.
Giménez i Blasco Joan, Mataró en la Catalunya del segle XVII : un microcosmos en moviment, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana, 2001, 802 p.
Girard Albert, « L’affaire du « Saint-Jacques » à Cadix en 1672 », dans Académie de marine, communication et mémoires, Paris, Société d’Éditions géographiques, maritimes et coloniales, t. 9, 1932 [paru 1933], p. 103-116.
Grammont Henri Delmas (de), Relations entre la France et la Régence d’Alger au XVIIe siècle, Alger, Jourdan, 1885, http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k28803j.
Herzog Tamar, Vecinos y extranjeros : hacerse español en la Edad Moderna, Madrid, Alianza editorial, 2006, 400 p.
Lanaro Paola, « Flexibilité et diversification : les investissements du patriciat de Venise et de la Terre Ferme (XVe-XVIIIe siècles) », Revue d’histoire moderne et contemporaine, 59-1, 1, 2012, p. 62-82.
Lanaro Paola , « Corporations et confréries : les étrangers et le marché du travail à Venise (XVe - XVIIIe siècles) », Histoire urbaine, 21-1, 2008, p. 31-48.
Le Gouic Olivier, « La contrebande des indiennes à Lyon au temps de la prohibition (1686-1759) », dans Territoires de l’illicite : ports et îles. De la fraude au contrôle (XVIe-XXe siècle), Paris, Armand Colin, 2012, p. 55-93.
Le Gouic Olivier , Lyon et la mer au XVIIIe siècle, Rennes, PUR, 2011, 384 p.
Le Gouic Olivier , « La réorientation du commerce colonial de Lyon au XVIIIe siècle » Revue d’Histoire Maritime, 13, 2011, p. 119-138.
Lobato Franco Isabel, « Guerra económica y colonias mercantiles en la España del siglo XVII. La represalia contra los franceses de 1683-84 y el cónsul de la nación florentina en Cádiz » [à paraître].
Lobato Franco Isabel , « Modelos y métodos de gestión en la compañía mercantil Preindustrial (Barcelona, 1650-1720) », Cuadernos de Estudios Empresariales, 6, 1996, p. 229-242, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164247.
Lobato Franco Isabel , « Práctica, forma y estilo de constituir compañías en Barcelona según los protocólos notariales del seiscientos », Estudis Históries i Documents dels Arxius de Protocols, 13, 1995, p. 191-202.
Lobato Franco Isabel , « Legislación y práctica en el seguro marítimo. Las contradicciones de la segunda mitad del siglo XVII », dans El derecho y el mar en la España moderna, Carlos Martínez Shaw (coord.), 1995, p. 59-80.
Lobato Franco Isabel , « Sociedades barcelonesas de manufacturas en la segunda mitad del siglo XVII », Revista de historia industrial, 6, 1994, p. 119-132, http://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/viewFile/62522/84833.
Lobato Franco Isabel , Capital mercantil y actividad económica en la Cataluña preindustrial. Compañías y negocios en Barcelona en la segunda mitad del siglo XVII, Thèse de doctorat, Barcelona, 1993, 2 vol.
Macaire Pierre, Majorque et le commerce international : 1400-1450 environ, Herstedöster (Danemark), Fata Morgana, 1986, V-548 p.
Martí i Coll Antoní, « Una mena de port franc a cinc hores de Barcelona », dans Sessió d’estudis mataronins, t. 3, 1986, Mataró, p. 47-55.
Martín Corrales Eloy, « Les relations commerciales entre Tunis et la Catalogne aux XVIe et XVIIe siècles » IBLA, 204, 2, 2009, p. 245-265.
Martín Corrales Eloy , Comercio de Cataluña con el Mediterráneo musulmán, siglos XVI-XVIII : el comercio con los « enemigos de la fe », Barcelona, Bellaterra, 2001, 649 p. (Albóran).
Martín Corrales Eloy , « El comercio de la seda entre España y el Mediterráneo musulmán : siglos XVI-XVIII », dans España y Portugal en las Rutas de la Seda. Diez siglos de producción y comercio entre Oriente y Occidente, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1996, p. 160-179.
Martín Corrales Eloy , « El comerç de Catalunya amb el nord d’Àfrica. El segle XVI : una segona exclusió ? », Avenç : Revista de història i cultura, 189, février 1995, p. 16-21.
Martín Corrales Eloy , « La importación de telas de algodón levantino y los inicios del estampado en Cataluña », Revista de Historia Industrial, 6, 1994, p. 47-74, http://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/62519.
Martínez Shaw Carlos, « Construcción naval y capital mercantil : Mataró, 1690- 1709 », Estudis Históries i Documents dels Arxius de Protocols, 8, 1980, p. 223-236.
Martínez Shaw Carlos , « El comercio marítimo de Barcelona, 1675-1712 : aproximación a partir de escrituras de seguros », Estudis Históries i Documents dels Arxius de Protocols, 6, 1978, p. 287-310.
Moreno Claverías Belén, « Révolution de la consommation paysanne ? Modes de consommation et différenciation sociale de la paysannerie catalane, 1670- 1790 », Histoire et mesure, XXI-1, 2006, p. 141-183, http://histoiremesure.revues.org/1539?file=1.
Nadal Jordi, Giralt i Raventós Emili, La Immigració francesa a Mataró durant el segle XVII, Mataró, Caixa d’Estalvis de Mataró, 1966, 142 p.
Nerzic Jean-Yves, La Place des armements mixtes dans la mobilisation de l’arsenal de Brest sous les deux Pontchartrain (1688-1697 & 1702-1713), Milon-la-Chapelle, Éditions H & D, 2010, 2 vol., 1288 p.
Oliva i Ricós Benet, La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona, Lleida, Universitat de Lleida, 2001, 237 p. (Josep Lladonosa).
Paris Robert, Histoire du commerce de Marseille, tome V. De 1660 à 1789. Le Levant, Gaston Rambert (dir.), Paris, Plon, 1957, VI-623 p.
Poujade Patrice, « Acteurs et circuits commerciaux à travers la correspondance de Pere Fizes (Barcelone, deuxième moitié du XVIIe siècle). Éclairages, pistes et perspectives », Liame [En ligne], 25, 2012, http://liame.revues.org/268.
Rambert Gaston, « Marseille et le commerce interlope en Mer du Sud (1700- 1723 », Provence historique, 67, 1967, p. 32-60.
Rambert Gaston , Histoire du commerce de Marseille, Paris, Plon, 1949, 7 vol.
Riu De Martín Carmen, « Onomástica y localización de algunos ceramistas y vidrieros barceloneses de los siglos XIV al XVII », Acta historica et archaeologica mediaevalia, 25, 2003, p. 1045-1069, http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188926/254921.
Segarra Blasco Agustí et Martínez Shaw Carlos, Aiguardent i mercat a la Catalunya del segle XVIII, Vic, Eumo Editorial, 1994, 270 p. (Referències, 17).
Vilella Vila, Francesca, « El movimiento comercial del puerto de Tortosa, según los "llibres de lleuda" del s. XV », Recerca, 1, 1995, p. 72-88, http://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27073/26907.
Villar Garcia María Begoña et Pezzi Cristóbal Pilar (ed.), Los extranjeros en la España moderna : actas del I Coloquio Internacional, celebrado en Málaga del 28 al 30 de noviembre de 2002, Malaga, Ministerio de Ciencia e innovación, 2003, 2 vol., 705 p. et 803 p. http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=3567 dont certaines interventions sont à souligner pour notre étude :
- Amalric JeanPierre, « Franceses en tierras de España : una presencia mediadora en el Antiguo Régimen », vol. 1, p. 23-37, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=830121.
- Crespo Solana Ana, « Nación extranjera y cofradía de mercaderes : el rostro piadoso del integración social », vol. 2, p. 175-187, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=830894.
- Franch Benavent Ricardo, « El papel de los extranjeros en las actividades artesanales y comerciales del Mediterráneo español durante la Edad Moderna », vol. 1, p. 39-71, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=830125.
- García Hurtado Manuel-Reyes, « Cuando los libros fueron elarma de los extranjeros. Influencia de Francia en la vida cotidiana española del siglo XVIII », vol. 2, p. 259-273, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=830920.
- García-Baquero González Antonio, « Los extranjeros en el tráfico con indias entre el rechazo legal y la tolerancia funcional », vol. 1, p. 73-99, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=830128.
- Gómez Zorraquino Ignacio, « Las colonias mercantiles extranjeras en Aragón en el Antiguo Régimen », vol. 1, p. 365-377, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=830648.
- Lorenzo Lozano Julia, « Franceses en Valencia en 1674 », vol. 1, p. 457- 468, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=830737.
- Ramos Medina María Dolores, « Los mercaderes extranjeros en madrid : compañías y negocios (1648-1679) », vol. 1, p. 555-568, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=830757.
Vilar Pierre, Le « manual de la Compañya nova » de Gibraltar : 1709-1723, Paris, SEVPEN, 1962 (Affaires et gens d’affaires, 26).
L’institution consulaire
Études générales sur l’institution consulair
Bartolomei Arnaud, Calafat Guillaume, Grenet Mathieu et Ulbert Jörg (dir), De l’utilité commerciale des consuls. L’institution consulaire et les marchands dans le monde méditerranéen (XVIIe-XXe siècle), Rome-Madrid : Publications de l’École française de Rome, 2017, 569 p.
Charrière Ernest, Négociation de la France dans le Levant (1515-1589), Paris, Impr. nationale, 1848-1860, 4 vol., CXXXV-662 p., XL-823 p., LXIV-951 p. et 787 p. (Collection des documents inédits sur l’histoire de France) ; vol. 1 : http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k1145214 ; vol. 2 : http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k114522h.r=.langFR ; vol. 3 : http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k114523w. r=.langFR ; vol. 4 : http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k1145248.r=.langFR.
Engelhardt Édouard, « Consuls et diplomates », Revue d’histoire diplomatique, t. 4, 1890, p. 28-53.
Le Bouëdec Gérard et Ulbert Jörg (dir.), La fonction consulaire à l’époque moderne, l’affirmation d’une institution économique et politique (1500-1700) [colloque, Université Bretagne-Sud (Lorient), décembre 2003], Rennes, PUR, 2006, 427 p.
Ouvrage très complet qui propose une bibliographie quasi exhaustive sur la question consulaire, p. 333-401 mise à jour à 2003. Nous avons cité dans cette bibliographie les ouvrages qui nous ont été le plus utiles dans nos recherches. Parmi les communications du colloque, certaines ont été consultées avec profit :
- Boulanger Patrick, « Les appointements des consuls de France à Alger au XVIIIe siècle » p. 123-146.
- Cras Jérôme, « Une approche archivistique des consulats de la Nation française : Les actes de chancellerie consulaire sous l’Ancien Régime », p. 51-84.
- Even Pascal, « La création d’une "nation française" à Hambourg à la fin de l’Ancien Régime », p. 105-121.
- Mézin Anne, « La fonction consulaire dans la France d’Ancien Régime », p. 37-49.
- Poumarède Géraud, « Le consul dans les dictionnaires et le droit des gens : émergence et affirmation d’une institution nouvelle (XVIe-XVIIIe siècles) », p. 23-36.
- Ulbert Jörg, « La fonction consulaire à l’époque moderne : définition, état des connaissances et perspectives de recherche », p. 9-20.
Marzagalli, Silvia (dir.), Les Consuls en Méditerranée, agents d’information. XVIe-XXe siècle, Paris, Classiques Garnier, 2015.
Mézin Anne, Les consuls de France au siècle des Lumières (1715-1792), Paris, ministère des Affaires étrangères, Direction des archives et de la documentation, 1997, XIV-974 p.
Perrochel De Morainville Marcel, Des consuls négociants, thèse pour le doctorat de Sciences Politiques et Économiques, Paris, H. Ollier, 1915, 35 p.
Poumarède Géraud, « Naissance d’une institution royale : les consuls de la nation française en Levant et en Barbarie aux XVIe et XVIIe siècles », Annuaire-bulletin de la Société de l’histoire de France, 2001 (2003), p. 65-128.
Pradells i Nadal Jesús, Diplomacia y comercio, la expansión consular española en el siglo XVIII, Alicante, Instituto de cultura « Juan Gil-Albert », 1992, 688 p.
Zourek Jaroslav, « Histoire des relations consulaires », Revue de droit international pour le Moyen-Orient, t. 6, 1957, p. 174-212.
Les origines de l’institution consulaire
Blancard Louis, « Du Consul de mer au consul sur mer », Bibliothèque de l’École des chartes, t. 18, Paris, 1857, p. 427-438, http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bec_03736237_1857_num_18_1_445487.
Borel François, De l’origine et des fonctions des consuls, 1e éd., Saint-Pétersbourg, A. Pluchart, 1807, 371 p.
Dufourcq Charles-Emmanuel, L’Espagne catalane et le Maghreb aux XIIIe et XIVe siècles : de la bataille de Las Navas de Tolosa (1212) à l’avènement du sultan mérinide Aboul-Hasan (1331), Paris, 1966, 664 p.
Dufourcq Charles-Emmanuel , « Prix et niveau de vie dans les pays catalans et maghrébins à la fin du XIIIe et au début du XIVe siècle », Le Moyen Âge, t. 71, 1965, p. 475-520.
Gual CAmarena Miguel, « Aranceles de la Corona de Aragón en el siglo XIII », dans VI Congresso de Historia de la Corona de Aragón, Madrid, CCA, 1959, p. 209-220.
Laigue Louis (de), « L’institution consulaire : son passé historique depuis l’Antiquité grecque jusqu’au commencement du premier Empire (1806) », Revue d’Histoire Diplomatique, t. 4, 1890, p. 534-565.
Lesage Georges, Marseille angevine : recherches sur son évolution administrative, économique et urbaine, de la victoire de Charles d’Anjou à l’arrivée de Jeanne 1ère (1264 1348), 1e éd., Paris, Éd. de Boccard, 1950, 196 p.
Ménestrier Claude-François, Histoire civile et consulaire de Lyon, Lyon, J.-B. et N. de Ville, 1696, 830 p.
Pernoud Régine, « Le commerce de Marseille au Moyen Âge, jusqu’en 1291 », dans Histoire du commerce de Marseille, Gaston Rambert (dir), Paris, Plon, 1949, t. 1, p. 131-180.
Reynaud Félix, « La difficile intégration au royaume (1481-1595) », dans Histoire de la Provence, Édouard Baratier (dir.), Toulouse, Privat, 1969, p. 219-264.
Salles Georges, « L’institution des consulats : son origine, son développement au Moyen Âge chez les différents peuples », Revue d’Histoire Diplomatique, t. 11, 1897, 104 p.
Rhone Carl Frederick, The origins and Development of the Catalan Consulados Ultra-marinos from the Thirteenth to the Fifteenth Centuries, Ann Arbor (Michigan), 1985, microfiche, XVIII-200 clichés.
Tissot Charles Joseph, Des proxénies grecques et de leur analogie avec les institutions consulaires modernes..., Dijon, Rabutot, 1863, 108 p., http://books.google.fr/books?id=JXdDAAAAIAAJ & ots=QwBNmcjZWJ & dq=prox % C3 % A8ne % 20consul & lr & hl=fr & pg=PA3#v=onepage & q & f=false.
Vatin Nicolas, « Les mémoires de Philippe de Commynes et le voyage en France d’un ambassadeur de Bajazet II auprès de Louis XI », Mémoires de la Société de Comines, Warneton et de la région, 13, 1983, p. 75-81.
Zarb Mireille, Histoire d’une autonomie, les privilèges de la ville de Marseille, du Xe siècle à la Révolution, Paris, Picard, 1961, 367 p.
Approches juridiques de l’institution consulaire
Allué Salvador Miguel, La condición jurídica de los Cónsules, ensayo histórico-crítico, Zaragoza, M. Palas, 1909, VII-114 p.
Bouquin Jean, De la Juridiction consulaire en droit maritime français, compétence des consuls à l’égard des faits passés à bord des navires de commerce : répression des infractions, règlement des différends civils et commerciaux, Lyon, Bosc frères, 1935, 152 p.
Desaint Georges-Louis, Essai de classification juridique des actes et des attributions des consuls, Paris, Dourdan, 1927, 176 p.
Durand Bernard, « Les instruments juridiques du pouvoir monarchique en France 1500-1800 », dans Justice et législation, Paris, PUF, 2000, p. 341-368.
Hilaire Jean, « Perspectives historiques de la juridiction commerciale », Histoire de la justice, 17, 2007, p. 9-16.
Maresca Adolfo « Les relations consulaires et les fonctions du consul en matière de droit privé », Recueil des cours de l’Académie de Droit international de La Haye, t. 134, 1971 [paru 1972], p. 105-162.
Mariage Henri, Évolution historique de la législation commerciale (1673-1949), Paris, A. Pedone, 1952, 200 p.
Merlhiac Gilbert (de), De la liberté des mers et du commerce ou tableau historique et philosophique du droit maritime, Paris, Rémont, 1818, IV-VIII- 367 p.
Salem E.-R., « Les étrangers devant les tribunaux consulaires et nationaux en Turquie », Journal du droit international privé, t. 18, 1891, p. 393-425, 795-809, 1129-1146.
Turpaud Roger, La juridiction des consuls français dans les échelles du Levant d’après les capitulations, Châteauroux, A. Mellottée, 1902, 197 p. https://archive.org/details/lajuridictionde00turpgoog.
Van Den Boogert Maurits, Capitulations and the Ottoman Legal System (Qadis, Consuls and Beraths in the 18 th Century), Leyde, Brill, 2005, XVI-323 p. (Studies in Islamic Law and Society, 21).
Études particulières sur l’institution consulaire
Armas Barea Calixto Alfredo, « La convención consular hispano-francesa de 1769 », Revista española de Derecho Internacional, 1959.
Arvieux Laurent (d’), Picquet François et Gédoyn Louis, Le consulat de France à Alep au XVIIe siècle, Alep, El-Mudarris, 2009, 505 p.
Azevedo Maria Antonieta Soares (de), Consules franceses em Lisboa e nos Açores no século XVII, Ponta Delgada (Açores), Ponta Delgada, Instituto universitario dos Açores, 1979, 101 p.
Debbasch Yvan, La nation française en Tunisie (1577-1835), Paris, Éd. Sirey, 1957, 538 p. (Bibliothèque juridique et économique, Institut des Hautes études de Tunis, bibliothèque juridique et économique, 4).
Demerson Jorge, Un canario diplomático y hombre de negocios : don José de Lugo-Viña y Molina, Tenerife, La Laguna, 1988, 104 p.
Even Pascal, Inventaire des volumes de Bahia, correspondance consulaire et commerciale (1673-1901), Paris, Ministère des Affaires étrangères, Archives diplomatiques, 1988, 187 p. (Collection Travaux et Mémoires de l’IHEAL, 45, Série Textes et Documents, 2).
Girard Albert, « Notes sur les consuls étrangers en Espagne avant le traité des Pyrénées », Revue d’histoire moderne, t. IX, 1934, p. 120-138, http://0-gallica-bnf-fr.catalogue.libraries.london.ac.uk/ark:/12148/bpt6k5620927r/f10.image.
Goffman Daniel, Izmir and the Levantine World (1550-1650), Seattle et Londres, University of Washington Press, 1990, XV-236 p.
Grammont Henri-Delmas (de), Correspondance des consuls d’Alger (1690-1742), Alger, A. Jourdan, 1890, 293 p.
Granchamp Pierre, La France en Tunisie au XVIIe siècle (1681-1700), VIII, suite des documents inédits publiés sous les auspices de la Résidence générale de France à Tunis, Tunis, Impr. de J. Aloccio, 1930, XXXVIII-674 p.
Johsen Oscar Albert, Rapports de la légation de France à Copenhague (correspondance consulaire) relatifs à la Norvège (1670-1791), Oslo, J. Dybwad, 1934, t. I, 364 p.
Martin De Saavedro Dolores, Inventaire de la correspondance consulaire de Vigo, AE BI 1182 (1703-1747), Paris, Archives nationales, 1956, 39 p.
Mecellah Samy, La mission d’un consul de France sous Louis XIV : Auger de Sorhainde à Tunis (1690-1711), D.E.A., n.v.
Steensgaard Niels, « Consuls and Nations in the Levant (1570-1650) », The Scandinavian Economic History Review, t. 15, 1967, p. 13-53. Article republié dans Merchant Networks in the Early Modern World, Sanjay Subrahanyam (dir.), Aldershot, Ashgate Publishing Limited, 1996, p. 179-222 (Collection An Expanding World, 8).
Windler Christian, « « Ancien consul et propriétaire » de la diplomatie méditerranéenne aux réseaux du pouvoir local », MEFRIM, 116-2, 2004, p. 545-575.
Windler Christian , « Diplomatie et interculturalité : les consuls français à Tunis, 1700-1840 », Revue d’histoire moderne et contemporaine, 50-4, 4, 2003, p. 63-91, http://0-www-cairn-info.catalogue.libraries.london.ac.uk/revue-d-histoire-moderne-et-contemporaine-2003-4-page-63.htm.
Windler Christian , La diplomatie comme expérience de l’autre : consuls français au Maghreb, 1700-1840, Genève, Droz, 2002, 633 p. (Bibliothèque des Lumières, 60).
Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.
Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement
Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents
Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem
2001
La désorganisation
Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise
Muriel Texier
2006
Le Livre Vert de Pierre de la Jugie
Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie
Marie-Laure Jalabert
2009